SANT EUDALD és la rehabilitació d’un petit àtic situat en un edifici dels anys 70 al barri de Vallcarca, obra de l’arquitecte José María i Lillo. L’edifici destaca per la seva façana de ceràmica vidriada blava, combinada amb rasilla i formes geomètriques a les cobertes, i detalls mostassa, elements que li confereixen una identitat única.

La planta original estava molt compartimentada i no s’adaptava als usos actuals. La intervenció busca alliberar i unificar l’espai, creant un habitatge flexible que pugui acollir diferents activitats al llarg del dia, mantenint un diàleg amb la memòria històrica del conjunt.

El projecte s’organitza al voltant d’una franja lineal de serveis que concentra cuina, bany i emmagatzematge, així com les instal·lacions tècniques. Aquesta franja funciona com a columna vertebral de l’habitatge i delimita la zona de dia i la de nit. Els panells mòbils lliscants permeten reconfigurar l’espai segons les necessitats, potenciant la flexibilitat i la connexió entre estances.

La franja central es defineix amb rajoles ceràmiques blaves de petit format, mentre que la resta de l’habitatge manté una coherència visual amb materials de gran format. El bany reutilitza els mateixos materials amb colors i configuració adaptats, mantenint la continuïtat amb la franja de serveis.

La il·luminació combina elements originals, com els globus recuperats, amb noves lluminàries coherents amb la imatge general. La reiteració d’elements circulars —finestres, miralls i tiradors— actua com a fil conductor visual que unifica els ambients i reforça la identitat del pis.

Arquitectes Jordi Ribas | Noelia de la Red | Mònica Piqué

Fotografia José Hevia

 

[Tipus Habitatge]

[Client Privat]

 

Barcelona

2025

 

[40 m2 + 20 m2]

SANT EUDALD

Arquitectes Jordi Ribas | Noelia de la Red | Mònica Piqué

Fotografia José Hevia

 

[Tipus Habitatge]

[Client Privat]

 

Barcelona

2025

 

[40 m2 + 20 m2]

SANT EUDALD és la rehabilitació d’un petit àtic situat en un edifici dels anys 70 al barri de Vallcarca, obra de l’arquitecte José María i Lillo. L’edifici destaca per la seva façana de ceràmica vidriada blava, combinada amb rasilla i formes geomètriques a les cobertes, i detalls mostassa, elements que li confereixen una identitat única.

La planta original estava molt compartimentada i no s’adaptava als usos actuals. La intervenció busca alliberar i unificar l’espai, creant un habitatge flexible que pugui acollir diferents activitats al llarg del dia, mantenint un diàleg amb la memòria històrica del conjunt.

El projecte s’organitza al voltant d’una franja lineal de serveis que concentra cuina, bany i emmagatzematge, així com les instal·lacions tècniques. Aquesta franja funciona com a columna vertebral de l’habitatge i delimita la zona de dia i la de nit. Els panells mòbils lliscants permeten reconfigurar l’espai segons les necessitats, potenciant la flexibilitat i la connexió entre estances.

La franja central es defineix amb rajoles ceràmiques blaves de petit format, mentre que la resta de l’habitatge manté una coherència visual amb materials de gran format. El bany reutilitza els mateixos materials amb colors i configuració adaptats, mantenint la continuïtat amb la franja de serveis.

La il·luminació combina elements originals, com els globus recuperats, amb noves lluminàries coherents amb la imatge general. La reiteració d’elements circulars —finestres, miralls i tiradors— actua com a fil conductor visual que unifica els ambients i reforça la identitat del pis.