NÀPOLS es tracta de la rehabilitació d’un petit pis construït en 1910 a l’Eixample de Barcelona. Aquest projecte s’inscriu en la recerca teòrica i pràctica “Projectar el buit”, que advoca per transformar la concepció de l’habitatge, deixant de considerar-la com una mercaderia definida pel seu valor de mercat per a entendre-la com una infraestructura definida pel seu potencial d’ús.

Partint d’un habitatge amb més habitacions que finestres, la proposta consisteix a obrir i buidar l’espai. S’eliminen les particions existents i, a partir de la definició de dos elements, la cuina i el bany, la qual cosa denominem “els mitjans mínims per a habitar un lloc”, s’estableixen una sèrie de buits no programats amb el potencial per a albergar diferents usos. La presència de més d’una porta en aquests buits permet un recorregut continu, facilitant que diferents activitats puguin tenir lloc simultàniament.

La cuina, transformada en una peça de mobiliari, es converteix en l’epicentre del projecte. D’altra banda, la utilització de rajoles vidriades contribueix a emfatitzar i definir l’àrea de circulacions relacionades amb aquesta, encara que al mateix temps dissol els seus límits en introduir-se en altres estades. Quant al bany, funciona com un contenidor que integra els panells mòbils, permetent segregar l’espai segons les necessitats.

D’aquesta manera, el buit, vertebrat únicament per aquests dos elements, converteix a l’arquitectura en un marc de possibilitats, oferint a l’habitant la capacitat d’acoblar i reacoblar les seves condicions d’ocupació.