FERNANDO POO  és un projecte que reinterpreta la planta baixa d’un edifici de finals del segle XIX al barri del Poblenou de Barcelona, transformant-la en un espai híbrid. Qüestiona el model tradicional de l’habitatge, entenent-lo no com a mercaderia definida pel valor de mercat, sinó com a infraestructura basada en el potencial d’ús.

Avui dia, les fronteres entre àmbit domèstic i laboral s’han difuminat. Tot i això, encara predomina la idea de la llar familiar clàssica. En aquest context, Fernando Poo es planteja com un estudi-habitatge capaç d’adaptar-se a necessitats diverses i canviants, tant a curt com a llarg termini. L’arquitectura s’entén com un marc buit, flexible i catalitzador de noves formes de domesticitat que superen les dicotomies viure-treballar.

L’espai original, completament diàfan i sense memòria, es va despullar de revestiments per deixar visibles els materials estructurals i afavorir la transpiració dels murs. A partir d’aquí, s’apliquen dues estratègies: acumular programa i emmagatzematge al perímetre per alliberar la superfície central, i construir un volum exempt que actua com a filtre entre estances. Aquest volum conté bany, part de la cuina i panells mòbils que permeten reconfigurar l’espai segons les necessitats del dia.

Aquesta disposició genera buits no programats, susceptibles d’acollir usos diversos. Finalment, l’obertura de la façana posterior connecta interior i exterior, mentre que els tons clars i l’alumini raspallat potencien la lluminositat d’un espai que, sense aquests recursos, resultaria fosc.