CA LA TERE és un projecte de rehabilitació d’una casa de cos situada al casc antic de Premià de Dalt. L’edifici, de planta baixa i planta pis, ha patit diverses modificacions al llarg del temps i actualment es troba dividit horitzontalment en dues propietats. La intervenció se centra en la planta pis, amb l’objectiu de mantenir la memòria del lloc i adaptar l’habitatge a les necessitats contemporànies.

El projecte s’enfronta als condicionants propis de les cases de cos: poca amplada, gran profunditat i una lluminositat reduïda. Aquests factors determinen una estratègia basada en la secció i la llum, entenent el buit com a motor del projecte. Les estances comunes s’organitzen longitudinalment al cos principal, mentre que les privades ocupen el cos annex posterior.

La llum natural esdevé l’element articulador de la proposta. En el punt on es troben les dues cobertes, s’obre una obertura zenital que aporta llum natural al centre del cos principal. La nova obertura sota coberta introdueix ventilació creuada i una vinculació amb l’exterior, mentre que els paraments clars afavoreixen la difusió de la llum. A més, el lavabo, com a volum independent dins del cos principal, incorpora un lluernari al sostre que connecta amb el volum principal, permetent que la llum natural arribi al seu interior i reforçant la continuïtat visual entre els ambients.

Un altre gest fonamental per transformar la percepció de l’espai ha estat l’obertura de l’antic altell sota coberta. El projecte el converteix en un altell obert, que actua com a espai de transició entre interior i exterior i permet allargar les visuals i aprofitar la màxima alçada.

Ca la Tere es redefineix a través de la llum i el buit, que fan dialogar les necessitats contemporànies amb la memòria del lloc.